Hola, abans de tot m´agradaria presentar-me, soc l´Eduard Bainad Puig i com molts de vosaltres jugo el Circuit Català de Pàdel, així que abans que res, m´agradaria saludar als meus companys i companyes d´afició.

He de reconèixer que no acostumo a escriure en portals, ni de pàdel ni de cap tipus, però degut a l´article anterior em veig obligat a dir moltes coses al respecte....

Per començar he de deixar clares moltes de les “acusacions” fetes sobre els jugadors del circuit masculí de pàdel dins dels quals em sento totalment inclòs. Aniré paràgraf per paràgraf ja que em costa triar per on començar:
 

La meva resposta és senzilla:
Algunes noies (jo no penso englobar-les a totes com fa la Meritxell i les demés responsables de l´article respecte a nosaltres ja que considero que les autores del comunicat no deixen de ser tres o quatre persones amb ganes de cridar l´atenció, ja que sé de primera mà que moltes jugadores no sabien res d´això) ja des de fa molt temps es queixen perquè creuen que haurien de cobrar el mateix que nosaltres referint-se a les reparticions de premis en metàl•lic que es fan als campionats. No només això, sinó que insatisfetes amb els premis, han demanat en els últims anys moltes coses a la federació en el seu favor (i en perjudici dels nois), que aquesta els hi ha anat concedint (per exemple la igualtat de premis al 50% entre nois i noies en el Campionat de Catalunya i en el Master entre d´altres). Aquesta valoració, totalment respectable, no era compartida per alguns jugadors, la qual cosa em sembla tant respectable com la opinió anterior. Partint d´aquests comentaris, alguns jugadors es van preguntar que com podien demanar el mateix si eren menys de la tercera part que els nois (hem d´entendre que estem parlant sempre de campionats amb dotació econòmica i no interclubs com esmenta la Meritxell en el seu article sense tenir cap tipus de relació i desviant-se del tema). D´aquí, suposo que deuen sortir els comentaris que tant deuen haver ofès a les jugadores en qüestió. Jo no penso que siguin gaire diferents dels que elles feien, de fet penso que són totalment exactes, amb la única diferència que nosaltres no ens queixem a ningú i, per tant, no ens fem notar (com elles).

En el mateix paràgraf s´afirma el següent (citant textualment):
aquests comentaris els han volgut plasmar en una carta, signada pels millors padelistes masculins catalans i la volen presentar a la Federació Catalana de Pàdel i a tots els Clubs de pàdel catalans. (si algun jugador del circuit ha signat res que tingui relació amb el tema anterior que ho digui i li donaré la raó a la Meritxell)

Respecte aquesta afirmació m´agradaria dir el següent:
L´anomenada “carta” no pretenia ser (i dic “pretenia ser” ja que molt abans de tot aquest enrenou ja s´havia decidit que el seu contingut quedés entre alguns de nosaltres només com a mesura de precaució per si les noies seguien exercint pressions per equilibrar els premis en metàl•lic al 50%) una taula que reflexa el tant per cent d´inscrits durant tot l´any en les competicions masculines i les femenines i les seves respectives recaptacions en forma d´inscripcions (tant per cent, que no entraré a detallar per deixar clar que la nostra actitud no pretén la confrontació en cap moment) així com l´actual normativa de la federació espanyola de repartiment de premis en metàl•lic, que tampoc redactaré pel mateix motiu. Sempre destacant que el to i les formes de l´escrit eren de caire defensiu i mai agressiu com l´article publicat anteriorment per la Meritxell. Aquest escrit, que com ja he anomenat anteriorment, s´havia decidit no fer públic mai si no hi havia més pressions, per part de les jugadores també garantia a les noies un 30% de premis en els campionats (ja que la normativa de la federació espanyola és molt més desfavorable pel circuit femení).

En quant al segon paràgraf, no crec que calgui escriure res al respecte, ja que crec que amb el que he anomenat anteriorment ja es prou evident que l´escrit tenia només un objectiu de defensa, per tant, deixa suficientment clar quines eren les seves intencions, i per suposat, no són les que la Meritxell Ibáñez redacta en el seu article.

Respecte al tercer paràgraf, intentaré resumir breument cadascun dels punts que la Meritxell ha redactat textualment a continuació:

 això no és tot. Encara volen més, i en aquesta carta es vol proposar que els clubs puguin decidir si incloure categoria femenina en els tornejos, ja que com que el número d'inscrites és molt reduït donem molt poc benefici al club i per tant, poden plantejar-se no incloure'ns...

Només dir que és totalment fals de principi a fi, i que només algú amb una ment molt imaginativa o amb unes fonts d´informació molt poc fiables pot escriure això.

Si el problema és que el pàdel masculí català vol guanyar més diners jugant al pàdel i l'única solució que hi veuen és reduïnt els pocs diners que ja donen al pàdel femení i inclús, donar l'opció perquè no incloguin la categoria femenina, és díficil entendre aquest problema, bàsicament perquè estem al segle XXI i temes com la igualtat de gènere, igualtat d'oportunitats  i altres, creiem que ja feia temps que s'havien aconseguit i sobretot, s'havien donar per obvis.

Respecte aquest intent de lliçó moral, només puc dir el següent:
En primer lloc penso que tant el pàdel masculí com el femení pot potenciar-se a nivell econòmic encara més i que és un esport que, per sort no necessita prendre diners d´enlloc sinó generar-los pel seu propi atractiu, per tant, no crec que “el pàdel masculí tingui cap problema” com menciona l´article de la Meritxell. El que crec que no és gens bo pel pàdel, és donar aquesta imatge tan pèssima de confrontació entre jugadors i jugadores (que jo personalment crec inexistent) publicant articles sense cap tipus de fonament i barrejant-hi temes tant seriosos com els esmentats per utilitzar-los amb tan mala intenció com en l´escrit (aquestes paraules fan treure de polleguera a molta gent només al sentir-les i suposo que aquesta deu ser la seva finalitat, treure de context el tema essencial de l´escrit perquè ningú pensi en les bestieses que diu en realitat), com són la igualtat de gènere, oportunitats, etc. i realitzant acusacions tant directes sobre un col•lectiu de jugadors que per suposat creu en aquests valors i els respecta, i no tan sols això, els respecta tant que mai es plantejaria barrejar-los en temes únicament esportius com els de l´article publicat. Precisament com ens trobem al segle XXI no crec que sigui necessari barrejar altres temes únicament per provocar odi sobre nosaltres.

Respecte al quart paràgraf, m´agradaria deixar clares unes quantes coses:

En primer lloc:
El pàdel masculí català ha d'entendre que la dotació econòmica dels tornejos no surt del del número total d'inscrits, sinó dels esponsors.

Molts de nosaltres a part de jugar al pàdel, tenim altres feines o estudiem, això ho dic perquè no es pensin que només sabem jugar al pàdel i prou, ja que l´anterior frase reflecteix un intent de fer creure el que no és a la gent. Per que quedi clar, cadascú treu els diners d´on pot o d´on vol, d´inscripcions, d´esponsors, del seu propi sou, etc. l´únic que es necessita per muntar un campionat és una forma de finançar-lo. Hi ha molts casos on simplement amb la recaptació d´incripcions ja n´hi ha prou (fins i tot de sobres) per compensar la despesa generada pel repartiment de premis, per tant, la informació anterior no està gens ben documentada. De totes maneres, el que he redactat anteriorment només té el propòsit de fer entendre que el pàdel masculí “no ha d´entendre res de res” (com publica la Meritxell), els jugadors del circuit masculí som tant intel•ligents i estem tan informats com les jugadores del circuit femení (ni més ni menys “que quedi clar”), però en concret, en aquest punt anterior, ho estem una mica més que la Meritxell i les altres jugadores que intenten atacar-nos.

Continua dient el següent:
si resulta que el pàdel femení català de competició resulta tenir menor número d'isncrits que en la categoria masculina, no creiem que la millor solució sigui fer-lo, desaparèixer o reduir les ridícules quantitats que ens destinen. La solució està en buscar més esponsors, realitzar activitats o altres accions que ajudin a augmentar les dotacions econòmiques.

Potser és l´únic apartat de l´escrit en que coincidim, ja que jo i els meus companys del circuit recolzem qualsevol iniciativa que sigui bona tant pel pàdel masculí com pel femení i evidentment de cap de les maneres desitgem la “desaparició” del padel femení. Per cert, m´agradaria destacar la frase que ha citat textualment la Meritxell (o reduir les ridícules quantitats que ens destinen), aquesta frase que segurament molta gent haurà passat per alt, reflecteix el descontentament de les noies que han realitzat l´article per l´actual repartiment de premis i dóna indicis de qui s´està queixant d´alguna cosa en realitat.

El paràgraf conclou:

així, "ells",  se sentiran més satisfets, sobretot econòmicament, ja que veiem que no juguen només per diversió.

En realitat, no crec que sigui necessari contestar aquest tipus d´ironies, però degut a la gravetat de les acusacions sobre el nostre col•lectiu faré un esforç:

Crec que tot jugador de pàdel juga per diversió, ja que és realment un esport molt gratificant que no necessita compensacions econòmiques perquè algú en pugui gaudir. Això sí, els que seguim el circuit setmana a setmana tenim certes despeses (desplaçaments, estàncies a hotels, inscripcions, etc.) que evidentment ens agrada amortitzar, per tant, no entraré en aquesta espècie de “demagògia moral” de si juguem per diversió o per diners, ja que penso que és evident que cap de nosaltres pretén fer-se milionari jugant el circuit català de pàdel, i vull deixar clar als lectors de l´article, que els motius que ens mouen a jugar el circuit són exactament els mateixos que els que creiem que mouen a les jugadores, és a dir, l´afició per l´esport que practiquem i per la competició en general (opinió que es posa en dubte a l´article escrit per la Meritxell i les altres jugadores).

En quant a l´últim paràgraf:
Crec que barrejar els interclubs amb els campionats amb dotació econòmica no és ben bé una comparació gaire afortunada, evidentment, em satisfà que els jugadors i jugadores disputin aquest tipus de competicions, i si hi ha moltes jugadores, millor que millor, ja que aquestes competicions formen part d´un altre varietat del pàdel català i fa que els jugadors i jugadores gaudeixin en grup del magnífic ambient de competició que es respira en el nostre esport i concretament a Catalunya. Respecte a l´assignatura pendent citada per la Meritxell i les seves companyes sobre la poca participació en el circuit de les noies, li desitjo el millor i m´agradaria dir que els jugadors del circuit defensarem qualsevol postura que ajudi al circuit femení, sempre i quan no ataqui al circuit masculí com es fa en aquest escrit publicat per la Meritxell i les jugadores que recolzen l´ofensiva. No crec, que aquests articles facin bé ni a vosaltres ni a nosaltres, però sobretot a vosaltres perquè, al final, realitzar acusacions tan greus sense cap tipus de prova (ja que no poden haver-hi proves ja pràcticament tot és erroni) ni fonts fiables d´informació deixen en evidència la poca cura i el poc tacte a l´hora de fer les coses que per sort opino que no s´extén a la majoria de les noies del circuit.

Opinió personal:
Jo crec que quan es fan acusacions tan serioses s´ha d´aportar la font d´informació que s´ha utilitzat, ja que moltes vegades, com deu ser el cas, pot resultar falsa en molts aspectes importants, amagant el veritable contingut de les coses.

De totes maneres, no crec que existeixi malícia per part de la Meritxell Ibáñez i les seves companyes, i per tant, la meva recomanació seria que es desmentís l´escrit anterior el més aviat possible i no es formés mes enrenou al respecte, enrenou que no fa cap bé a ningú i que fa que la gent que vol introduir-se al circuit es pensi que l´ambient que es respira és dolent i s´ho pensi dues vegades quan en realitat és formidable (no crec que això ajudi al que es comprometen a intentar la Meritxell i les seves companyes al final del seu escrit). En cas de no voler-ho fer, no cal preocupar-se, ja que la situació és tan poc creïble per la gent que ens coneix que no malgastarem més el nostre temps en aquest gran cúmul d´acusacions sense sentit.

Personalment, em sap molt greu haver de replicar a una persona com la Meritxell Ibáñez amb la que particularment tenia, i espero seguir tenint, una molt bona relació, ja que encara que l´article és del tot desafortunat, crec que és algú molt intel•ligent, a qui respecto com a persona i jugadora com ella molt bé sap. Així que espero que accepti la meva cordial salutació y em disculpi si en algun moment es pot sentir molesta al llegir el meu escrit, però crec que en aquest cas no podia utilitzar un to més educat i moderat. Desitjo que aquesta situació es pugui aclarir i resoldre el més aviat possible entre tots.